QUI HO HAVIA DE DIR!

Qui ho havia de dir! Ja són divuit anys. Aquella edat en què diuen que les persones ja són prou grans. Però grans per què? Bàsicament per decidir les coses per un mateix. Per ser responsables. No voldria ara que em sortís un discurset. Una lliçó d'aquelles: bla, bla, bla i bla. Fet i fet ja saps que vol dir fer ser major d'edat. Per als pares és una edat difícil, perquè senten una mica que els fills se'n van, se'ls escapen, van a la seva. Però si fa quatre dies encara et diua a l'Aula i esperava ansiós les estrenes teatrals! Quin gaudi veure't a l'escenari representant Peter Weis, Chaucer o la inoblidable "Bodas de sangre" de García Lorca. El Ferran em deia que sempre estaves disponible, que eres generós, molt creatiu i sabies treballar en equip i jo me'n sentia orgullós. Quin home, oi, el Ferran? Ell també ha estat un mestre, un dels millors.
Saps, un dia a l'institut el tutor us va fer un exercici per saber la vostra personalitat. Havíeu de dibuixar una casa i explicar per què l'havíeu escollit. Tu vas dibuixar un tipi indi, amb tres fustes clavades a la terra. Cada fusta representava un desig. Vas fer una gran tria: la llibertat, la natura i el respecte. Estic segur que d'una manera o altra t'havien influït aquelles paraules tan sàvies que l'any 1855 el  "Gran cabdill Seatle" va dir al President dels Estat Units: "Som part de la terra i ella forma part de nosaltres.  Nosaltres sabem que la terra no pertany als homes, sinó que l'home pertany a la Terra. Nosaltres estimem el dret de cada ésser humà a viure tal com desitja". Aquest text sempre l'has tingut molt a prop i és un dels que més t'agraden.
Ets una gran persona i estic segur que faràs coses grans, molt grans, no perquè arribis el primer, tinguis més o menys sort, diners o èxit, això sempre ho has sabut.  Faràs coses grans, perquè aquell tipi et servirà d'aixopluc i provaràs de ser com aquells salvatges duwamish, segurament el poble més savi que mai ha existit. El president americà no va escoltar les paraules del gran cabdill i així ens va, oi? Continuem matant bisons, escupim a la mare Terra i poca gent pot viure com realment desitja. Tu les faràs sentir, aquelles paraules, n'estic segur.  Ressonaran en tot allò que has après fins ara, 
en aquest nou camí de somnis de pantalla i en la música, que tant t'agrada.  No ho oblidis: Les paraules són com les estrelles, mai no s'extingeixen i tot participa d'un mateix alè. I, sobretot, sigues feliç.

El teu pare.