Ja tens 18 anys, Ramon, qui ho diria!!!
Has assolit una fita molt important en la teva vida, una de les fites més importants en la vida de l’ésser humà actual.
Aquest esdeveniment ha coincidit amb l’inici dels teus estudis universitaris, lluny de casa, lluny de la família, un altre fet important, que t’anirà preparant pel llarg camí de la vida. Encetes el temps de tallar amarres i començar a navegar sol per la mar de la vida.
Arriba l’hora de començar a plantejar-te que vols ser quan siguis gran. Lluny de casa comences una singladura que et prepara per independitzar-te de la família, tot i que si vols un consell, no t’independitzis mai del tot de la família, ni del món de la infància i de la adolescència, el seu escalf t’ajudarà a tirar endavant. Amb els anys t’adonaràs que la família, els amics, la casa, el poble/la ciutat són uns referents importants en la vida, més ben dit esdevenen uns referents vitals. Són uns referents que mai es poden perdre de vista, perquè són les pròpies arrels, les quals ens ajuden a viure, a situar-nos, a tirar endavant i a encarar el futur. També són un refugi, un port on amarrar de nou la barca de la vida quan el temps no ens sigui massa propici.
Ara encetes una nova etapa en la teva vida, comences a transitar cap a la plenitud. Entrés a l’ampla autopista de la vida adulta, amb molts carrils i moltes direccions. Ara arriba l’hora de triar, d’elegir per quin camí trescaràs. Sabem que tens unes bones bases i uns bons suports familiars que t’ajudaran a elegir el camí més convenient.
Sembla que va ser ahir que vas néixer i, qui ho diria, ja fa 18 anys! Quina alegria que vam tenir tots. Quina alegria que van tenir el padrí Josep i la padrina Pepita. Que “guapo” que et vam trobar quan et vam veure per primera vegada, de fet encara et conserves. Faltava poc perquè naixés el teu cosí Curial. Un altre naixement que va omplir d’alegria els padrins, com els va omplir d’alegria el naixement de la Núria. Per fi tenien una neta! El padrí va tenir una alegria immensa.
Al poc temps de nàixer el Curial, us vam posar junts, que petit que era el teu cosí, al seu costat semblaves un gegant.
El correu de la Núria ens ha dut a fullejar els àlbums de fotografies familiars. Volíem recordar com erets, més ben dit com hem estat tots plegats aquests anys, que ens han molt ràpid. En els seus fulls hi hem trobat un munt d’imatges d’aniversaris, de trobades, de visites, de festes, de dinars de Nadal, de Caga Tions, de regals de Nadal, de Festes de Reis (que entranyables que eren), de rialles. Contemplar aquestes fotografies ens han fet reviure molt moments entranyables d’aquests divuit anys. També ens han fet recordar i sentir nostàlgia dels éssers estimats que ens han deixat i que mai oblidarem. Quin munt de vivències, emocions i melancolia hi ha en aquests àlbums! I sobre tot les fotos ens han fet veure que us heu anat fent grans.
Per fer-te recordar una mica aquells temps en que tu, la Núria , el Pau i el Curial éreu petits (i nosaltres una mica més joves) hem escollit unes fotos que acompanyen aquestes línies, de fet ens hauria agradat posar-ne moltes més, però sempre podem veure plegats els àlbums, emocionar-nos i recordar molts moments que hem passat tots junts aquests 18 anys.
Ens hauria agradat repassar també les pel·lícules de molts d’aquests esdeveniments i posar-ne algun trosset, com les imatges d’aquell dia que tu, la Núria , el Curial i el Pau fèieu “pantanets” al corral de la casa gran, però ja no hem tingut temps i potser tampoc ho hauríem sabut fer. A veure si algun dia les podem passar a algun format que les puguem veure per la televisió. Potser d’aquí a uns temps tu...
En repassar-los hem tingut la sensació que el temps passa molt ràpid, massa ràpid, de fet els temps ens devora, sobre tot als grans. Però vosaltres els joves teniu la màgia de crear el futur, perquè el temps juga a favor vostre.
Ramon encara el futur amb alegria i esperança i, sobre tot, viu la vida sempre amb plenitud.
Feliç aniversari Ramon i que es compleixin tots els teus i els nostres somnis.
Els teus ties Mari i Bep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada