Com passa el temps, jo m'estic tornant manyo, tú estàs a Terrassa amb el Sr.Domenech...
Justament fa no res vam començar primària, després cap a l'institut i ara la estem a la uni.
Amic, aquests anys m'ho he passat d.p.m amb tu, tot el batxillerat donant copets a la taula, imitant cançonts tan brutals com "safri duo" (taka-taka-ta! taka-taka-taka, taka-taka... jaja) i ens miràvem de reüll pensant bé bé, no esta gens malament, aleshores poc a poc t'anaves unint fins que arribavem a fer ya un remix eh jajaja
També no puc olvidar, els moments en què estàvem resolent problemes tipo-test a tecnològia, quin partiment. Podem dir que excepte tu yo, ningú més tenie els sants pebrots de fer les qüestions a bolla (parlant clar), i lo més bo de tot: sempre treiem més puntuació que els altres jajaja i sas perquè, doncs, simplement aplicàvem la nostra super teoria: Tot és lògic, i en casos a,b,c,d has d'aplicar la lògica.
Recorda moments com: molestar al Sergi, gastar bromes a la Marta, el vídeo de la Franco, a les classes de física, les super exposicions de Qio.yan.hee (no se com s'escriu), aquí va ser mortal, recordo que casi me va explotar el cap de tan riure... ja no me circulava la sang...
Inolvidable serrant, creant el que serie el nostre kirchoffet, grans moments a electrotècnia, erem com una family, la mítica frase de la Clàudia: no es fàcil, però no es complicat
Quan sortim por ai... tu amb la teva coronita, yo sempre fidel a la san miguel =P
Espero que no perdem mai aquesta relació que tenim, moltíssimes felicitats Ramon! espero que et vagi d'allò més bé la universitat (com no t'ha d'anar bé cabronazz... jaja) i res més disfrutal's atopee!
Sender
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada