Dimecres, 29 de setembre de 1993, sant Miquel, Fira de Lleida. Dia festiu de tardor. 9:00h. Pluja suau al carrer. Calma absoluta. Per fi et vam poder veure en directe. Guapíssim. Amb unes galtes generoses on poder-hi deixar molts petons. Jo em sentia la més afortunada del món.
El 29 de setembre és el sant dels arcàngels. Diuen que als arcàngels se’ls destina sempre una missió molt important. A mi aquell dia em va semblar que la teva era venir a casa nostra per a fer-nos feliços. Ho has aconseguit, així és com ens fas sentir. L’alegria que es respirava aquell dia era indescriptible: pares, padrins, tiets, amics... tothom es felicitava.
A l’Escola Bressol ja se’n van adonar, “home de seny” et deien les mestres. Un nen tranquil i actiu alhora, alegre i entusiasta. I així has continuat. Atent i receptiu en tot moment, amb ganes de saber, amb criteri i conseqüent amb les teves idees.
El teatre, sempre el teatre. I la música, sempre la música. L’escola, l’institut... Sempre has deixat bons records allí on has estat. I és que estar amb tu és el millor que a un li pot passar. I ara la universitat, el cinema, els mitjans audiovisulas... seran per a tu una forma de comunicar tot que el que portes a dins als altres. Nous companys, noves vivències, oportunitats... Segur que ho aprofitaràs al 100%, en treuràs el màxim profit i ho faràs de manera honesta i amb sensibilitat.
Quan vas néixer vam agafar una frase de R. Tagore i te la vam dedicar: “Deixeu-me sentir aquest món com una forma del vostre amor, i després el meu amor l’ajudarà”. Divuit anys després puc assegurar que d’amor n’has rebut molt, i que l’amor que has donat ens ha ajudat molt a tots i a totes els que ens hem creuat en el teu camí. Segueix així. Estima, valora, pensa, actua, participa, continua sent feliç i fent feliç els altres.
Moltes felicitats.
La mare
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada