Majoria d' edat

Ramon:A

 Fa 18 anys, el 29 de setembre, una trucada del teu pare em va anunciar que havies nascut. Sino fós perquè conec al Felip, hauria pensat que em gastava una broma. Em va dir: "Hem tingut un nen, guapissim, un nen".Jo li vaig dir, un nen? (esperavem una nena) I la Pepi, com està?". Seguidament li vaig dir, I com es diu? Davant tanta pregunta el teu pare em va donar detalls de l' habitació i va deixar per la Pepi les respostes. Rapidament vaig posar en marxa l' engranatge de còrrer la veu, i amb poc temps bona part del meu cercle familiar i d' amistat ja sabien que havies arribat. Tot seguit la meva falera era anar a veure' t. Tota la prudència que crec que tinc, es va esvaïr en un instant, i el pensar que podia esperar a demà era només fruit de la imaginació. Vaig esperar a dinar i rapidament vaig aparèixer a l' habitació. Va ser un dia de pluja, gris, però a la Clinica Perpetuo Socorro hi havia un fanalet encès, la meva Pepi havia portat al món un nen preciós. En veure' t ho volia saber tot. I sobretot volia saber el teu nom. RAMON, com el teu padri, com el meu pare i uns anys més tard com el meu fill. Res no podia fallar!!! Aquesta és la sensació que vaig tenir, vas arribar el primer de molts i tot era perfecte. Ara se que no em vaig equivocar. Avui Ramon només vull desitjar-te en nom de l' Alfred, el Marc, el Ramon i en el meu propi, que no canvïis mai, que siguis feliç, que aprofitis el temps i que, si mai en algun moment necessites una mà,  a casa nostra les trobaràs sempre obertes. MOLTES FELICITATS !!!!!!

Montse Reñé