Donades les pistes que donaré en aquest escrit, em permetré el luxe de mantenir el meu nom en l'anonimat. Tot i que trobo que amb els 18 anys que fa que ens coneixem potse ja hauràs endevinat de qui estem parlant. Ah, si...una pista més, així potser ho sabràs abans d'acabar el paràgraf. No sóc el Bep!
Encara recordo el primer dia que et vaig veure, era el dia que vas néixer. Estaves a la clínica als braços de la teva mare. Físicament tenies una complexió petita i reduïda, et vaig agafar pel peu i...ah...espera...no,aquest era el Curial! Tu eres més aviat galta rodona com la Núria, les teves faccions i els teus ulls clucs despertaven tranquilitat! Vas ser el primer recien nascut que he vist mai i, el meu primer cosí. Així doncs, tots els adults que es trobaven al meu voltant es van afanyar dir-me: Ara tindràs un cosinet per jugar! I no es que sigui desconfiat, però no entenia com podia jugar amb aquella cosa de petites dimensions que estava donant llet la Pepita. Tranquil, ja creixerà!
I tant si vas créixer, tres anys mes tard tu i el Curial ja éreu els conillets d'índies dels meus experiments! Cada estiu, per una setmana tu i jo érem germans! Els meus pares, cansats de que al anar a collir fruita em trobessin assentat sempre sobre la nevera, em feien la bossa i, a cal Ramon! Migdiades sagrades que sempre acabaven amb el Felip sense poder dormir, tardes banyant-nos al Sícoris i alguna que d'altra excursió per les terres lleidatanes i els seus entorns. I així al cap d'uns anys es va sumar la Núria i junts vau anar creixent i creixent fins que un dia et vaig mirar i vaig dir: Però si aquest és més alt i gros que jo!
I si senyor, no fa massa d'això, però suficient com per quan m'en enrecordo de tu ja no veig aquell vailet amb amb armilla i camisa...bé...ara que ho dic, encara hi vas amb armilla i camisa! però....en un altre estil! Si...armilla, camisa, guitarra i a despertar-me els diumenges pel matí! Tranquil que no em molesta que toquis la guitarra a la vora de casa...però aquest amic teu de la bateria...
En fi, bromes a part, em disposo a acabar de fer l'escrit, tinc que demanar-te disculpes d'antemà per la qualitat d'aquest, ja que fa tants anys que no em toca escriure com els que tenia quan vas néixer! Així doncs, desitjo que disfrutis dels 18 anys tant com ho vaig fer jo quan els vaig complir i tingui el privilegi de seguir veient la teva rialla i la teva bondat.
Espero que no canvïs mai!
FINS AVIAT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada