Com que és costum de la casa fer tard, i en aquesta important ocasió no podia trencar la tradició, aquí tens el meu escrit uns quants dies més tard del que tocava... Ja saps que la puntualitat no és el meu fort!
Però mira, així quan llegeixis aquestes línies ho faràs des de la perspectiva d'un adult "madur" i no "recent estrenat"!
Només volia aportar el meu gra de sorra en aquest blog de felicitacions, ja que em sembla un detall original i alhora bonic, i com que ja fa uns quants anys que ens coneixem, també volia formar part de tot això.
Durant aquests anys, hem estat sempre bons companys i tinc bons records d'estones passades plegats. Des de les classes d'història amb la Saltiveri a la ESO i la nota gegant fins a les les converses sobre prodigiosos de la música amb vides desastroses tot tornant a casa, tocant l'ukelele i cantant Manel.
I és que "ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", però tot i això "ha valgut la pena, pels profes (aquests potser no massa) companys i amics (aquests sobretot)"!
Et desitjo el millor en aquesta nova vida per Terrassa, i espero que de tant en tant anem quedant amb els Domènechs que diria la Marta, per explicar-nos com ens va la vida!
Moltes felicitats, Ramon!
Sílvia :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada