dimarts, 27 de desembre del 2011

Gràcies a tothom per escriure!!!

En primer lloc, lamento no haver pogut esciure aquí, al blog que em vau fer per felicitar-me en el meu 18è aniversari, últimament he estat molt atrafegat, i no hauria volgut en cap cas de fer-ho ràpid. Ara que disposo d'unes breus vacances nadalenques, he trobat el temps suficient per pensar-hi i escriure reposadament.

Va ser una cosa molt bonica i em va fer molta il·lusió que tanta, tanta gent escrivís. Era una cosa que no m'imaginava pas i que em va agafar totalment descol·locat i per sopresa. Quan els meus companys de pis em van dir que entrés en aquesta adreça, al principi no entenia res, però al començar a llegir les entrades que estan publicades ràpidament ho vaig entendre, la Mireia i la Núria, havien mogut els fils, havien trucat a tothom per tal de què la màxima gent possible redactés una entrada. Les he llegit totes, una a una, potser, i no exagero, uns deu cops, i cada vegada que les llegeixo em suggereixen coses noves. N'hi ha de totes les formes possibles: emotives, divertides, breus, llargues, … Però totes, a la seva manera, són magnífiques. Crec que, malgrat que el temps ja ha fet que ara ho miri des d'una altra perspectiva, encara no sóc conscient del valor que té aquest blog. M'encantaria agrair-vos un a un cada entrada, però això es faria etern. Així que us agraeixo, a tots vosaltres que hi heu escrit, aquest gest.

Finalment, concloc aquesta sèrie d'entrades desitjant-vos el millor a tots, i que el nou 2012 que estem a punt d'estrenar ens sigui molt favorable.

Ramon.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

MOLTES FELICITATS, RAMON!

Nosaltres també hem volgut participar en aquesta iniciativa tan maca.
Quan la Nàdia va saber que era el teu 18è aniversari, es va posar a fer un dibuix per a tu i aquí el tens.

Una abraçada ben forta.

Nàdia, Joan Manel i Dolors.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Per molts anys!

Com que és costum de la casa fer tard, i en aquesta important ocasió no podia trencar la tradició, aquí tens el meu escrit uns quants dies més tard del que tocava... Ja saps que la puntualitat no és el meu fort!
Però mira, així quan llegeixis aquestes línies ho faràs des de la perspectiva d'un adult "madur" i no "recent estrenat"!

Només volia aportar el meu gra de sorra en aquest blog de felicitacions, ja que em sembla un detall original i alhora bonic, i com que ja fa uns quants anys que ens coneixem, també volia formar part de tot això.
Durant aquests anys, hem estat sempre bons companys i tinc bons records d'estones passades plegats. Des de les classes d'història amb la Saltiveri a la ESO i la nota gegant fins a les les converses sobre prodigiosos de la música amb vides desastroses tot tornant a casa, tocant l'ukelele i cantant Manel.
I és que "ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", però tot i això "ha valgut la pena, pels profes (aquests potser no massa) companys i amics (aquests sobretot)"!

Et desitjo el millor en aquesta nova vida per Terrassa, i espero que de tant en tant anem quedant amb els Domènechs que diria la Marta, per explicar-nos com ens va la vida!

Moltes felicitats, Ramon!

Sílvia :)

divendres, 30 de setembre del 2011

Felicitats

Bueno FB no ere suficient tio haha deixemo en campions haha xD tio encara recordo el efecte mirall sergi tallant-sela quan se depilave ai quins records  quants riures tio hahaha massa tio massa hahah deuen ser bons per la salut aixo espero, hem de recupeerar una tarda epica d'aquelles pero amb una ps3 de per mig ja no m'imagino lo que pot arribar a pasar i uuna camara cla tu grabes ehhh haa que ets l'expert  haha

Res tio disfruta'ls moltt ;)                                            Del teu amic Alejandro

FELICITATS!

Felicitaats!
De part de Joel, Adrian y Santi!

dijous, 29 de setembre del 2011

Tal día como hoy, hace 18 años

Hola Ramon,

Tal día como hoy, hace 18 años, a tres días de nuestra boda, cuando  ya estaba todo o casi todo arreglado, Alberto (Albert para vosotros) me llamó por teléfono para decirme que teníamos que reajustar las mesas pues Pepita y Felip, no iban a poder acompañarnos, habías nacido
(¡Jo, que rabia! y  a la vez ¡Que alegría!)

Gracias a Dios, todo había ido bien y así ha continuado hasta hoy; cuando podemos decir que la amistad de aquel grupo de  cinco amigos de Artesa, a la que nos fuimos añadiendo nosotras, perdura incluso generacionalmente en vosotros, nuestros hijos, que también esperáis nuestros encuentros y lo continuáis pasando muy bien cuando nos reunimos  en la “castañada”, Mona, etc.

Te deseamos, que todas las “excusas” que te pongan en a lo largo de la vida o tengas que poner, sean tan estupendas como tu, pues no pudo haber ni más alegre ni mejor motivo para que tus padres faltaran a nuestra boda.

MUCHAS FELICIDADES.

Fam. Garrós Aristizábal

El Ramon ja fa 18 anys!

En aquest  dia tan especial la família París- Molins et vol desitjar Moltes Felicitats!

Aquests 18 anys segur que han estat plens de moments molt feliços al voltant de la teva gran família i amics. El  Felip i la Pepi , la Núria , els padrins, padrines , tiets, tietes  i cosins sempre han estat  al teu costat.

Per nosaltres han estat uns anys que han volat , i hem vist com d’un marrec que no caminava anava creixent un nen i després un adolescent assenyat com diuen el Marc i l’Arnau.

Nosaltres tenim un molt bon record de totes les celebracions que durant tots aquests anys hem passat junts: Castanyades, Caps d’any , i per suposat La Mona que finalitzava i finalitzarà sempre amb el “clàssic” partidet dels cracks “balonpédics”.

Continua sent com ets , fidel a les teves arrels i que en aquesta nova etapa de la vida que endegues lluny de casa , mantinguis els teus valors i gaudeix del gran futur ple d’èxits que t’espera.
Moltes felicitats Ramon!!!

Marc , Arnau , Cecília i Josep Ramon